fan blog
Refusa imitacions
29/02/2008
El Real Oviedo, en l'any 2003, es va salvar de la desaparició gràcies a les mobilitzacions i suport dels seus afeccionats. Les vicissituds viscudes pel real Oviedo en l'estiu del 2003 estan enumerades i relatades pel periodista Eduardo Polo en el seu magnífic article escrit per al llibre solidari, 37 històries solidàries al voltant de'l Esport del que reproduïm un petit extracte resumit:
Una nefasta gestió en tots els aspectes havia sumit a l'Oviedo en una profunda crisi esportiva i especialment en una situació econòmica alarmant i desastrosa. El deute superava els 10.000 milions de pessetes, els empleats feia set mesos que no cobraven, els jugadors van denunciar al club a la AFE i els camps d'entrenament es van quedar sense llum i aigua per no pagar les factures. Aquest estiu del 2003, l'Oviedo, fundat en 1926, va tornar a néixer. I ho va fer gràcies al suport de la seva afició, que, amb una reacció social sense precedents en el nostre futbol, va salvar la vida del club quan ja estava clínicament mort i quan totes les institucions ho donaven per desaparegut. Un milió i mig d'euros. Aquesta era la xifra que necessitava reunir el Real Oviedo en menys d'un mes per a pagar als jugadors i evitar així el descens i la consegüent desaparició. No va haver acord i el 2 d'Agost l'Oviedo es va convertir en nou equip de Tercera Divisió. El panorama, a menys d'un mes de l'inici de la Lliga, era descorazonador. Els futbolistes del primer equip i del filial van abandonar l'entitat i no havia pràcticament futbolistes per a refer l'equip, no es podia fitxar per culpa d'una demanda del Betis per impagament en un traspàs, els camps d'entrenament seguien sense llum ni aigua, i, per si no fos poc, els abonaments de la següent temporada estaven embargats. Solament havia una solució: la desaparició del Real Oviedo. L'Ajuntament, en vista de la situació, va decidir donar per mort a l'Oviedo i es va bolcar en la refundació del Astur, un històric club modest asturià, que es va batejar com ACF Oviedo. L'alcalde de la ciutat va decidir que el ACF fora el nou Oviedo i ocupés el lloc en el cor dels seus conciutadans. L'invent dels polítics no va tenir èxit entre la gent, que van batejar el ACF com "l'engendro" i els oviedistas van sortir al carrer per a demanar la continuïtat de l'històric Oviedo, que pensaven secundar en Tercera o en la categoria que anés. Enfront de la pressió popular, l'Ajuntament va fer marxa enrere a la intenció de trencar el contracte signat pel conjunt blau per a jugar en el Carlos Tartiere i el club, finalment, no va desaparèixer. Les coses començaven a canviar, els empleats van retirar les denúncies, l'equip va començar a entrenar-se gràcies a un generador d'electricitat i el ritme de venda d'abonaments estava batent records. "Jo no vaig abandonar a l'Oviedo a Tercera". Amb aquest lema, l'afició de l'Oviedo es va bolcar amb el seu equip i en poques setmanes es van superar els vuit mil abonats. El president va reunir al pocs futbolistes del filial que no s'havien anat, va convocar als juvenils i amb ells van començar el projecte de lluitar per l'ascens a Segona B. Un dels que es va quedar va ser el davanter Diego Cervero de 19 anys que recorda: "Era impressionant veure com cada setmana venien 3000 persones a donar-nos recolzament a camps de Tercera, i no eren més perquè no cabien, era increïble. Van voler matar a l'Oviedo, però quan van veure la resposta de l'afició, es van adonar que era impossible que el club desaparegués, clar que si no és per la reacció de la gent l'Oviedo ja no existiria."
El 11 de Gener, en l'enfrontament Real Oviedo-Oviedo ACF, 16.573 espectadors que van anar al Carlos Tartiere van batre un record: mai tanta gent havia assistit a un partit de Tercera. Va haver altres moments inoblidables, com l'Oviedo-Langreo, que estava a punt de suspendre's perquè el terreny de joc estava nevat, i, donada la precària situació econòmica del club no havia emprats per a retirar la neu. Fins que van saltar uns 50 membres del grup Symmachiarii i van retirar la neu amb les mans. Així, finalment, el partit es va poder jugar.
Els únics que mai abandonen el vaixell són els afeccionats.
Entrades: EDUARDO POLO. "37 HISTORIES SOLIDARIES AL VOLTANT DE L'ESPORT". ABRIL 2007.
ENORME!!!!la puta verdad q toda españa conoce..siempre real oviedo, la unica obra inimitable
Gratifica leer el articulo. FORZA OVIEDO. Seguimos vivos y seguiremos.
Gracias por el articulo, es bonito ver que fuera aun nos siguen recordando. Algun dia tus hijos, o los hijos de tus hijos preguntaran por ellos... un saludo y gracias de nuevo PUXA OVIEDO!! http://www.lne.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2009030300_4
Claro que volveremos. HALA OVIEDO!
Que nadie nos de por muertos porque volveremos .... Buen articulo. Un saludo. hala oviedo !
